Publié par Le Seuil (France), OFF est peut-être mon projet le plus personnel jusqu'à ce moment-là.
Et peut-être, mon projet le plus risqué: un album qui parle du danger du nucléaire, un livre sans mots et, en plus, avec une palette des couleurs sombre.
Publicat per Le Seuil (França),OFF és, potser, el meu projecte més personal fins aquest moment. I potser també el meu projecte més arriscat: un àlbum que parla dels perills de les nuclears, un llibre sense text i a més, utilitzant una paleta de colors realment fosca.
Publicado por Le Seuil (Francia)OFF es, quizá, mi proyecto más personal hasta este momento: un álbum que habla de los peligros de las nucleares, sin texto, y utiilizando una paleta de colores muy oscura.
Le 26 d'abril de 1986 j'avais 10 ans, et je me souviens de ma mére en train d'écouter la rádio, qui, quelques jours après, annonçait la tragédie de Tchernobyl. Elle nous a dit, à ma soeur et moi:"-Ne sortez pas de la maison."
Après ça, je ne me rappelle plus de rien. Seulement une peur indéfinie, bizarre.
Ce souvenir restait endormi jusqu'à Fukushima. Quelques mois après le désastre japonaise j'ai commencé a dessiner OFF. Sans savoir qu'est-ce que j'étais en train de faire, un peu comme un somnambule.
El 26 d'abril de 1986 jo tenia 10 anys. Dies després, recordo la imatge de ma mare escoltant la ràdio, que anunciava la tragèdia de Txernòbil. Ens va dir, a la meva germana i a mi: "-No surtiu de casa".
No recordo molt bé com van ser els dies següents, tan sols una por indefinida, estranya.
Aquesta imatge ha estat adormida fins Fukushima. Alguns mesos després del desastre japonés, sense saber massa què estava fent, com un somnàmbul, vaig començar a dibuixar el què esdevindria OFF.
El 26 de abril de 1986 yo tenía 10 años y recuerdo a mi madre escuchando la radio, que anunciaba la tragedia de Chernóbil. Nos dijo, a mi hermana y a mi: "-No salgáis de casa".
No me acuerdo muy bien de los días siguientes, solo un miedo indefinido, extraño.
Estas imágenes quedaron dormidas hasta Fukushima. Algunos meses después del desastre japonés, sin saber muy bien lo que hacía, como un sonámbulo, empecé a dibujar lo que terminaría siendo OFF.
Il y a plein de références d'ouvres qui m'ont accompagné pendant la réalisation de l'album: le livre d'Igor Kostin "Tchernobyl, confessions d'un reporter", "The Road" de Cormac Mc Carthy, (toujours) les films de Miyazaky, et en plus, la musique de Trent Reznor et de Nick Cave. OFF existe, un peu aussi grâce a eux.
J'espère que ça va vous plaire.
El llibre està ple de referències d'obres que m'han acompanyat durant la realització de l'àlbum: el magnífic llibre d'Igor Kostin "Txernòbil, confessions d'un reporter", "La Carretera" de Cormac McCarthy, les pel·lícules de Miyazaky (com és habitual), i, molt especialment la música de Trent Reznor i de Nick Cave. OFF existeix, també, una mica gràcies a ells.
Espero que us agradi.
El libro está lleno de referéncias a obras que me han acompañado durante la realización del álbum: el magnífico libro de Igor Kostin "Txernóbil, confesiones de un reportero", "La carretera" de Cormac McCarthy, las películas de Miyazaky (como es habitual) y muy especialmente la música de Trent Reznor y Nick Cave. OFF existe, también, un poco gracias a ellos.
Espero que os guste.
